. Per a contactar amb la comissió de vestuari i fer una comanda podeu enviar un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

vestuari2018

 

 

 

Per què vam triar el color taronja per al nostre vestuari ?

TARONJA: el color taronja és com el vermell, un color vibrant que estimula la força vital. És un color inspirador i estimulant, és un color que ajuda a les persones depressives i apàtiques.

És un color “sociable” que representa alegria, sinceritat i amor cap als altres.

Segons la teràpia relacionada amb la salut, el color taronja estimula la força vital dels ronyons, enforteix el teixit pulmonar, és eficaç contra el restrenyiment i ajuda a vèncer les tensions i els bloqueigs emocionals.

BLAU: representa la pau, el cel i els oceans. Representa la introspecció i l'espiritualitat.

Té un efecte refrescant i antisèptic. Redueix la freqüència del pols i alleugereix el dolor. El blau baixa la febre i actua com a nutrient per als nervis.

Per tant, la combinació dels dos colors al nostre xandall troba l'equilibri entre l'empenta i la reflexió.

Per a saber-ne més: http://www.treff-raum-espaciotime.com/es/about_colour.html

El color desprèn diferents expressions de l 'ambient, que poden transmetre'ns la sensació de calma, plenitud, alegria, violència, maldat, etc.

La psicologia dels colors fou estudiada per grans mestres al llarg de la nostra història, com per exemple Goethe i Kandinsky.

Colors i metàfores

Molts cops hem sentit la frase "Un món de colors" o també "Cada cultura és un món". Per tant, està clar que el color és un punt essencial i molt important de totes les societats. La saviesa popular és diferent a cada cultura. Aquesta està formada per tradicions, idiomes, fets històrics, música, art, religió i, per sobre de tot, persones. 

Per una banda sabem que la cultura no és única ni universal. Però, pel que fa als colors, sí que hi ha uns estàndards establerts que ens diuen quin vermell o blau o verd és l'estàndard universal.

També és clar que el color és una cosa física. Però per sobre de tot és psicològica. Més que de psicologia parlem de percepció. I la percepció es basa en el processament de la informació a nivell individual. 

Cada individu, en la presència de diferents estímuls, fa el processament de la informació. En rebre la informació, entra en joc la part cognitiva i la part emocional i, a arrel d'aquests dos processos, esdevé una impressió. Aleshores, segons la impressió que et provoca, pot ser que s'actui d'una manera o d'una altra o que no provoqui resposta. Per exemple, et pot emocionar però la teva conducta pot ser inhibida, és a dir, que no la facis palesa.

El procés cognitiu es basa en les normes, usos, pautes, rols, etc, que conformen la societat en la què viu l'individu. Per tant, depenent de la cultura on es trobi, actuarà envers els colors tal com se l'hagi ensenyat. I els percebrà a través dels seus esquemes psicològics rebuts a través dels agents socialitzadors. Per tant, com podem veure, els colors actuen de forma global i a la vegada individual, doncs és poc probable que dues persones percebin un color de la mateixa manera, tot i que reconeguin per igual un color atribuït a un significat concret.

Depenent de l'estat d'ànim en què ens trobem, tendim a utilitzar uns colors o uns altres.

Percebem els colors segons la cultura en què ens desenvolupem al llarg de la nostra vida. La cultura o, dit d'una altra manera, l'ordre hipotèticament establert que guia a una societat, és l'encarregada d'atribuir una certa simbologia. Així doncs, els colors poden representar, en cert moment, una norma - el vermell del semàfor indica que has de parar obligatòriament-, fets històrics - el groc i vermell de la senyera-, ....

Cada cultura hi dóna una simbologia diferent depenent de les seves necessitats i els seus fets històrics. Tenint en compte això, veiem les diferències que existeixen entre diferents cultures a l'hora de percebre els colors.

Pels esquimals, la percepció del color és la seva eina de supervivència, per tal de saber com és la neu que tenen al voltant. Doncs reconeixeran neu més tova i insegura o més gelada i dura. Així doncs, des de petits els individus aprenen a distingir diferents tipus de blancs i, a la vegada, desenvolupen els seus sentits de manera diferent a un català, per exemple. Són les seves senyals de trànsit.

Hi ha cultures que només tenen dues paraules per designar els colors: color clar o color fosc. Així doncs, fan servir un sistema dicotòmic i, per distingir els colors, parlen de tonalitats fosques o tonalitats clares. Aquí també hi juga un paper important el llenguatge.

A Occident, majoritàriament, el negre l'associem a la mort i als estats de dol. En canvi, hi ha cultures orientals que associen el blanc amb aquest esdeveniment.

També podem veure la influència dels mitjans de comunicació a l'hora d'atribuir colors fins a convertir-se en un símbol de la societat. Per exemple, el cas de Pare Nöel. En els seus orígens, aquest personatge nòrdic vestia amb robes verdes, fins al moment en què els publicistes de Coca-Cola el van treure en pantalla i el personatge va passar a vestir robes vermelles. Actualment, quan ens referim al Pare Nöel ja l'associes amb un personatge vestit amb un tracte vermell. De fet, si algun cop el veiem vestit de verd ens xoca i el rebutgem.

Tot i així, a l'hora de fer un ordre cromàtic universal, degut a les necessitats que es desprenen d'un mercat mundial, s'ha estandarditzat (normalitzat) un gama de colors: carta Pantone pera publicistes i grafistes o carta RAL per a pintors i usos industrials.

El funcionament d'aquestes cartes és el següent: cada color té assignat un número, i així a cada gama de colors, de manera que tothom sap de quin s'està parlant.
En conclusió, a nivell personal la percepció, l'ús i tot és una paradoxa perquè d'una banda, a nivell social són establerts però a nivell individual són oberts i propis. No hi ha límits. No es pot establir que hi hagi persones que siguin d'una manera o d'un lloc que els agradi més o menys un color.

Tot i que volguem separar els colors i la seva percepció segons les cultures del món, cada persona percep les coses de manera individual a través del processament de la informació. La manera de percebre les coses és el que diferencia a cada persona dins la seva societat i les metàfores que fa aquesta societat amb els color.

Hi ha tota una ciència que treballa a partir de la simbologia dels colors i com aquests afecten l'estat anímic de les persones.

La Teràpia del color. El color és vida i la vida és color

Helena Martínez

MENÚS DEL MES

Links d'interés

Enllaç web Blog Cal Músic

Enllaç web Menjares

Enllaç web Kids&Us Mollet

Enllac web FaPaC
 

Contactes